En l’experiència de l’art té lloc un peculiar intercanvi;
Jo li presto les meves emocions i associacions a l’espai
i l’espai em presta la seva atmosfera que atreu i
emancipa les meves percepcions i els meus pensaments.
Jo li presto les meves emocions i associacions a l’espai
i l’espai em presta la seva atmosfera que atreu i
emancipa les meves percepcions i els meus pensaments.
JUHANI PALLASMAA
DIST(URBE) és un espai imaginari i emocional, construït a través dels miratges d’un ocàs latent que observo dia a dia.
Actualment són moltes ja els senyals que adverteixen d’un col·lapse. Les conseqüències de la nostre forma de viure, d’aquest sistema insostenible del què tots som partícips, s’han fet plausibles en el present més immediat. Els esdeveniments d’aquest darrer any han posat en evidencia la nostra fragilitat, generant incertesa de cara al futur, inclús deixant entreveure la possibilitat d’un futur inexistent.
Moguda per l’angoixa que em genera la pèrdua inevitable del nostre món, construeixo aquesta ficció fotogràfica a mode de simulacre. Un viatge immersiu per un món distòpic i post-apocalíptic ple d’imatges inquietants que conformen una narrativa oculta. Instantànies en les que predomina el vermell com a senyal d’alarma i perill. Personatges en flames, solitaris supervivents d’un món desdibuixat. Paisatges que són a la vegada refugi i fugida, on les ombres mostren més que les llums.
